La primera consideració que hem de fer és que al parlar de llenguatge natural (LN) ens estem referint al llenguatge humà. El principal problema que planteja la comprensió del LN, és a dir, el procés pel qual la màquina és capaç de comprendre el que el seu interlocutor li diu (oralment o per escrit), és precisament la seva característica de natural, ja que LN és oposat a llenguatge artificial o a llenguatge formal. El LN és el parlat per les persones i, com a tal, es rebel·la a ser agafat en termes d'una gramàtica.

Hi han autors que pensen que les màquines mai podran entendre el LN (Winograd i Flores, 1986). En el millor cas estem a uns quants anys de desenvolupar sistemes que siguin capaços d'entendre el LN dels usuaris, suficientment bé com per que no tinguin que conèixer les restriccions del sistema. Molts sistemes en el futur estaran limitats a dominis ben-definits d'aplicacions particulars.

És una creença que la futura interfície home/màquina serà la interfície multimèdia, amb text, gràfics, vídeo, i dispositius d'entrada i de sortida amb veu, cohabitant en un entorn cooperatiu. I una qüestió que es planteja és quant efectives són aquestes interfícies per a la comunicació persona-ordinador.

En la següent exposició parlarem de llenguatge natural de forma genèrica i inclourem qualsevol tipus de tractament informàtic o electrònic que es pugui fer del mateix, com la comprensió del LN, la generació de LN, el reconeixement de la parla, i la síntesi de veu. En molts aspectes, el tractament del llenguatge natural és una tecnologia que està poc desenvolupada i les seves aplicacions actuals en el món empresarial i industrial són limitades, encara que és pot preveure que en un futur no gaire llunyà, la seva expansió serà força important.